I JORNADES MEMÒRIA HISTÒRICA A ALMASSORA

"TANCANT FERIDES, FENT JUSTICIA, CONSTRUINT PAU"

DEL 17 AL 31 D'OCTUBRE DE 2.008

Mai és tard per a recordar. Perquè pensem que recordar a aquells que van ser silenciats pel feixisme és un gran acte de justicia. Perquè estem convençuts que un poble sense memoria és un poble sense ànima. Perquè fer posible que un poble recupere la seua memoria és un gran pas per a tancar ferides, per a la reconciliació i la Pau. I, sobretot, perquè, desprès de 70 anys, pensem que no hi hauriem de donar tantes raons per a fer un homenatge a milers d'almassorins i almassorines que van tindre el somni de fer un mon millor, més just i humà per a tots i totes. Llibertat, igualtat, justicia... PAU. Per això, per elles i elles organitzem aquestes primeres jornades.

I és que, al 1.936, els fascismes van silenciar un somni amb la força de les armes, mitjançant la guerra i la repressió. Un somni, que van silenciar però que no el van matar. Un somni que avui és més viu que mai gràcies a totes les persones que treballen per la dignitat, la llibertat i la justicia.

Encara que un día ens van fer callar avui tornem a parlar. Ens van silenciar però no ens van fer oblidar.

Volem recuperar la memoria però no per crear rencor i buscar revenges sino perquè és un acte de justicia i dignitat.

Les seues idees, els seus valors, els seus somnis son els nostres. Volem recordar-los, agrair-los el que van fer i dir-los que, després de tants anys, i encara que ens queda molta feina per fer, el mon és un poc millor i que ells van participar per a que fora posible.

I, per a dir-los, que després de tants anys els que estem ací, continuem treballant, per a que cada día, puguem construir un món més just i humà sense fam, sense violencia.

Amb els actes d’aquestes Jornades que organitzem, els fem homenatge a ells i a elles. Però també volem donar una forta abraçada a totes i tots els que van tindre que soportar el silenci de la repressió durant més de 40 anys. A les dones, filles, homes que es van quedar i que han fet possible que el silenci no es convertira en oblit.

Perquè les persones estan vives mentre estiguen vives a la nostra memòria.

És proposit nostre continuar treballant per a fer posible altra societat més justa per a totes i tots.