Per fi, Almassora, comença a recuperar la memòria.
Aquest divendres 17 d'octubre es van inaugurar les Jornades que el Grup per la recerca i el PSPV d'Almassora estan organitzant durant aquest mes.
Va ser un acte molt emotiu que va contar amb la presencia de més de 200 persones. El local de la seu del PSPV es va quedar petit. L'acte va contar amb Juan Luis Porcar i Teresa Armengot que van presentar els llibres "La memòria i les víctimes" i "Castelló sota les bombes", editats pel Grup per la recerca de la memòria històrica de Castelló.
Els missatges de justicia, dignitat, concordia sense rencor es van unir al record i l'homenatge a una generació perduda d'almassorins que van lluitar per uns ideals que buscaven construir altre món millor.
A continuació, vos deixe una de les intervencions que es van fer a l'acte:
"Enguany m’abuelo, Pepe Martí, haguera complit 100 anys, 70 anys que el van empressonar i 67 desde que el van matar deprés d’un judici sumaríssim dels molts que es van fer en aquella època. M’abuelo i milers d’homes i dones més, centenars d’ells d’Almassora, van ser silenciats per la força de les armes i l’odi.
Al 1936, el soroll de les armes i els crits dels fascismes, dels intolerants, dels enemics de la Pau i la llibertat, van trencar el somni d’una generació d’homes i dones que intentaven construir altra societat més justa i humana. Una generació que intentava construir altra Almassora per a tots i totes. Almassorins i almassorines que un bon día van tindre la ilusió de la República, ilusió i esforç que va ser trencat per la guerra, l’exili, la repressió, la fam, la mort, el silenci i l’oblit.
Ja fa 70 anys. Son molts anys. Massa. Massa anys de silencis, de rabia continguda, de por, de malsons. Molts anys, massa anys d’agaxar el cap, de guanyadors i vençuts, de vergonyes i miseries. Massa anys han pasat, per a que, alguns, ens continuen dient que no tenim dret a parlar dels nostres veïns. I si que tenim dret, i molt, tenim dret a parlar perque volem tancar ferides, les ferides d’actes inhumans que es van cometre contra persones i families de les que ningú mai s’ha recordat. També volem fer justicia, justicia a una generació d’almassorins que es va perdre i que, com dic, volia una Almassora diferent i millor. I, finalment, però no menys important, també volem construir pau perque pensem que aquest és el camí.
I crec que puc dir, en nom de tots, que estem cansats dels silencis. Estem cansats de no poder, en aquest poble, parlar obertament d’alguns temes. Cansats de no poder coneixer i reconeixer una part de la historia d’Almassora que ha sigut borrada durant tants anys per la dreta reaccionaria d’Almassora.
Però que estiguem cansats no sgnifica que no tinguem forces per a continuar treballant i lluitant pel nostre poble. Mai és tard per a recordar. Perque recordar a aquells que van ser silenciats pel feixisme és un gran acte de justicia. Perquè un poble sense memoria és un poble sense ànima. I perque fer posible que un poble recupere la seua memoria és un gran pas per a tancar ferides, per a la reconciliació i la Pau.
I encara que sabem que a Almassora ens queda molt camí, volem iniciar-lo amb la celebració d’aquestes primeres Jornades de Memoria històrica.
Al 1936, el soroll de les armes i els crits dels fascismes, dels intolerants, dels enemics de la Pau i la llibertat, van trencar el somni d’una generació d’homes i dones que intentaven construir altra societat més justa i humana. Una generació que intentava construir altra Almassora per a tots i totes. Almassorins i almassorines que un bon día van tindre la ilusió de la República, ilusió i esforç que va ser trencat per la guerra, l’exili, la repressió, la fam, la mort, el silenci i l’oblit.
Ja fa 70 anys. Son molts anys. Massa. Massa anys de silencis, de rabia continguda, de por, de malsons. Molts anys, massa anys d’agaxar el cap, de guanyadors i vençuts, de vergonyes i miseries. Massa anys han pasat, per a que, alguns, ens continuen dient que no tenim dret a parlar dels nostres veïns. I si que tenim dret, i molt, tenim dret a parlar perque volem tancar ferides, les ferides d’actes inhumans que es van cometre contra persones i families de les que ningú mai s’ha recordat. També volem fer justicia, justicia a una generació d’almassorins que es va perdre i que, com dic, volia una Almassora diferent i millor. I, finalment, però no menys important, també volem construir pau perque pensem que aquest és el camí.
I crec que puc dir, en nom de tots, que estem cansats dels silencis. Estem cansats de no poder, en aquest poble, parlar obertament d’alguns temes. Cansats de no poder coneixer i reconeixer una part de la historia d’Almassora que ha sigut borrada durant tants anys per la dreta reaccionaria d’Almassora.
Però que estiguem cansats no sgnifica que no tinguem forces per a continuar treballant i lluitant pel nostre poble. Mai és tard per a recordar. Perque recordar a aquells que van ser silenciats pel feixisme és un gran acte de justicia. Perquè un poble sense memoria és un poble sense ànima. I perque fer posible que un poble recupere la seua memoria és un gran pas per a tancar ferides, per a la reconciliació i la Pau.
I encara que sabem que a Almassora ens queda molt camí, volem iniciar-lo amb la celebració d’aquestes primeres Jornades de Memoria històrica.
I les dates per a celebrar-les, no son casualitat, coincideixen amb el moment en el que es va aprovar pel Congrès l’anomenada Llei de la Memoria historica. El 31 d’octubre farà un any que es va aprovar. Però si que dona la casualitat que, durant aquests ultims dies ha estat d’actualitat que el jutge Garzón s’ha declarat competent per a investigar les desaparicions de la Guerra Civil i de la dictadura de Franco. Actualitat que ens porta, altra vegada, un retrat de la realitat política al país i per extensió a la nostra localitat. I es que tots s’han retratat políticament. Desde la dreta, les crítiques a la Llei i a l’actuació del jutge Garzón han sigut les que no desitjavem, perque volem tancar ferides, però que ens esperavem d’alguns d’ells. Adjectius calificatius com “disparate, error gravísimo, esperpéntico,…” han format part de les seues declaracions.
No és día avui per a quedar-nos, tant sols, amb aquest soroll de la dreta. Esperem que algun dia canvien el camí i puguen deixar els tics franquistes a les prestatgeries de les seves cases.
Avui és día per a iniciar unes Jornades que volen ser un punt de partida al nostre poble per a que puguem ser, encara més, lliures.
Estem ací per a fer memòria i recordar. Perquè encara que un día ens van fer callar avui tornem a parlar. Ens van silenciar però no ens van fer oblidar.
Volem recuperar la memòria però no per crear rencor i buscar revenges sino perque és un acte de justicia i hem de fer posible que no es puguen repetir aquells fets.
Les seues idees, els seus valors, els seus somnis son els nostres. Volem recordar-los, agrair-los el que van fer, dient-los que, després de tants anys, i encara que ens queda molta feina per fer, el món és un poc millor i que ells van participar per a que fora posible.
I, també, per a dir-los, que els que estem ací continuem treballant per a que cada día puguem construir un món més just i humà sense fam, sense violencia, un món de Pau.
Amb els actes d’aquesta setmana que organitzem, els fem homenatge a ells i a elles donant una forta abraçada a totes i tots els que van tindre que soportar el silenci de la represió durant més de 40 anys. A les dones i homes que es van quedar, als que van marxar, i que han fet posible que el silenci no es convertira en oblit.
Perquè les persones estan vives mentre estiguen vives a la memòria dels demés. És proposit nostre fer posible altra societat més justa per a totes i tots.
L’oblit i el silenci són els grans enemics de la memòria. Ni oblidem ni ens callem.
Altra Almassora millor és posible."
